Un poble, una comunitat, es configura en bona mesura al voltant de les seves tradicions. Conservem i estimem aquells usos i costums, aquells rituals.
Maldem perquè no desapareguin ni s’oblidin, mirem de revitalitzar-los. D’altra banda, el món se’ns fa cada vegada més petit, la influència d’això que en diuen la globalització i el domini de les cultures més potents amenacen d’homogeneïtzar-ho tot, de fer-nos perdre els nostres signes d’identitat. Per això és tan noble la defensa del nostre patrimoni.
Els nostres Tonis es remunten a l’any 1888. Aleshores eren administradors que canviaven cada any: solien ser dos homes, l’un de pagès i l’altre del poble, que s’haguessin casat aquell any. Si algun any se’n casaven tres o quatre, passaven a l’any següent.
Els administradors es cuidaven de recaptar diners durant tot l’any a la sortida de l’església, i es reunien uns quants dies abans amb els col·laboradors i simpatitzants per triar la manera de guarnir la carrossa i carregar els carros. També sortejaven qui portaria la bandera, ja que hi havia molts voluntaris per dur-la. Els col·laboradors eren un puntal fort, sempre eren al seu lloc, els uns guarnien la carrossa i d’altres cedien animals i guarnicions, tothom que s’hi sentia identificat feia el que podia.
Davant de la dificultat de trobar nous administradors, l’any 1975, els senyors Josep Crusellas i Josep Vila van posar fi als administradors de Santa Eugènia de Berga i l’any següent ja es formà la Junta de Tonis amb els senyors Josep Serra i Lluís Codinachs.
Tot seguit es posaren a treballar, organitzant el que seria la primera festa dels Tonis, fent el ball de Tonis, la Passada dels Tres Tombs i les curses de cavalls a la tarda; la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona; salts d’obstacles; doma vaquera amb vaquetes braves i volteig. Aquells temps es mostrava més el cavall com esbarjo. Últimament, però, ens hem centrat més en els Tres Tombs, mostrant el cavall amb tot el seu esplendor; amb uns guarniments per enganxar un carro acabat de restaurar, que quedarà per l’entitat, i un carro que el carreguem amb les diferents càrregues antigament utilitzades.
No pensem en el progrés, sinó en la sostenibilitat.
--- Josep Cribilles ---