Pàgines

17/4/11

Article publicat el 9nou
Autor: Jaume Perez Camps


TONIS, TRES TOMBS, PASSANTS I TRAGINERS
Ens trobem en plena temporada de la celebració de les festes dels Tres Toms o Dels Tonis. Festa en honor a sant Antoni Abat o del porquet.
Aquest anys amb l'excepcionalitat que la festa dels Tonis de dos pobles de la comarca i no gaire allunyats un del l'altre com són Taradell i Santa Eugènia de Berga, ha estat declarada festa d'interès nacional. No entraré a discutir si és una decisió política i salomònica però sí que crec (si es pot creure en aquest tipus de distincions) que els dos s'ho mereixen. Taradell per l'impuls que ha experimentat els últims anys fins a mantenir pràcticament una activitat tot l'any amb la recuperació de carros antics instal·lats a l'Alzinar de la Roca i en projecte de museïtzar el lloc. Santa Eugènia per la tenacitat de la Festa amb documentació de cent-vint anys ininterromputs del passant..
Peró anem a parlar de la festa i el seu significat i ritual. Aquesta festa, que ara s'ha estès des de principis de gener fins entrat al març perquè no coincideixin diversos pobles el mateix dia, abans es celebrava solament el disset de gener i cada poble feia la seva. És una festa, segons Joan Amades, com moltes, per-cristiana, que sembla que recordi les consuàlies romanes en honor a la divinitat Cònsua que pretenia preserva el bestiar de qualsevol mal. També a Roma, el 8 de gener, feien una festa que consistia en coronar els ases.
Els cristianisme ha conservat aquesta festa, per la importància dels animals en la societat agrària ja que eren imprescindibles en moltes de les feines del camp i del transport, fins a principis de s,XX quan la mecanització els va fer, quasi, desaparèixer. També fou el cristianisme qui traslladà aquesta festa al dia de sant Antoni per la llegenda de la curació d'un porquet: Sant Antoni que es traslladà des de el desert de Tebaida, enfilat a dalt d'un núvol, fins a Barcelona a guarir la filla del governador posseïda de mals esperits al cos va desembarcar del núvol en una platja, on avui hi ha el Parlament de Catalunya, un sorral que durant molts de temps fou anomenat Sorral de sant Antoni. Només entrant a Barcelona es va trobar amb una truja que li portava un porquet que estava malalt de les cames i no podia caminar, el sant el va beneir i es curà immediatament Des d'aleshores la truja, que no el porquet, acompanya sempre al sant i també segons la llegenda fou ella qui va enterrar al sant quant va morir.
Com em dit els animals també eren important pels traginers per això també celebraven aquest dia la seva festa. El nom de tres tombs ve donat per la costum de donar tres voltes, actualment al voltant de l'església, abans es donaven al voltant d'una foguera feta amb ramatge que encara conservi el color verd. El perquè de tres i no un o quatre per ara es una incògnita, segurament el tres com el set solen ser números considerats màgics. D'aquesta festa podríem dir que també en surten els grups de diables, ja que per la zona del Penedès, molt abans dels actuals correfocs, ja hi celebraven un rituals en que uns diables vestits d'una manera molt peculiar amb roba com de sac i amb ralles vermelles i verdes assetjaven el sant, que també al desert va s'he ten-tat de varies formes fins que calaren foc a la cabana on vivia. Això a donat la festa dels fogarons a les Balears i les Santonades al Panadès i altres llocs de Catalunya amb grans fogueres i pirotècnica.
En l'actualitat aquestes festes, sobretot les que han set declarades d'interès nacional ,com les de Taradell, Santa Eugènia de Berga, Balsareny i d'altres són un museu etnològic que surt al carrer. Pocs són dels carros i eines que s'utilitzen en la vida quotidiana tot i que els avis de molts de nosaltres les varen usar.